Drets d'autor

En Sergi Pàmies reclamava que no havia estat consultat per incloure un text seu en un examen de selectivitat. D'això s'en sentia greument perjudicat primer perquè no se li havia demanat permís ni a ell ni al seu editor i segona perquè s'havien fet 14000 còpies del seu text sense pagar-li drets d'autor.
El tema dels drets d'autor i de les patents és un tema molt complexe. Primer perquè estem posant preu a les idees i les idees no són mai 100% originals sinó que la majoria només ho són un 1%, la resta prové de la fusió d'altres invents o i dees:

• Hi ha algún autor de llibre que no hagi llegit abans?.
• Hi ha algun enginyer que no es basi en la tecnologia existent?
• Quantes músiques no es basen en melodies, ritmes, instrumentacions, compassos coneguts?.

La societat en que vivim pot titllarse, si es que es pot fer, d'avançada perquè ha descobert una manera de transmetre el coneixement, aquesta capacitat fa que cadascún de nosaltres no parteixi de zero sinó dels coneixements de la generació anterior, i per tant pugui dedicar-se a refer-los i ampliar-los.
Quan des de la SGAE es vol cobrar per tota informació que circula (cd's, connexions d'internet, radio... ) no s'està intentant afavorir la creativitat sinó el negoci de la distribució d'aquesta. Algun artista, membre de la Sgae, reconeixia que el negoci el feia en els concerts, no venent discos, i que el P2P (l'intercanvi a través d'internet) li servia per omplir més els concerts. Als EUA diuen que els concerts infantils els Boy Scouts paguen drets d'autor per les cançons que canten.... Vigileu en que a P3 no es canti el "cargol treu banya" sense haver pagat drets d'autor! O les cançons de nadal, que a vegades els avis donen 1€ al net per cantar la caçoneta de l'escola! Això es negoci: per tant 0,80 al nen i 20 centims a l'SGAE.
També se sent a dir que les biblioteques haurien de pagar per poder deixar els llibres, ja que cada llibre paga drets d'autor una vegada però el llegeix molta gent: Jo proposo que les famílies numeroses tinguin un recàrrec en la compra de material audiovisual, perquè clar són més a escoltar el mateix CD! I que tots aquells que pugin demostrar que fa temps que tenen llibres que mai han llegit ( i només els tenen perquè dona prestigi tenir unes estanteries plenes de llibres) puguin demanar la devoluició d'uns drets que no han usat, ja que ells només compraven paper!
El món del sofware és un món més complicat, o nó! Us imagineu una fórmula per calcular ponts registrada? I que qui vulgui calcular un pont fent-la servir hagi de pagar?
El món del programari esta format per un conjunt de tècniques. Sovint la feina de l'enginyer és l'aplicació d'aquestes tècniques a la resolució d'un problema concret, i siguem realistes ningú comença de 0, ni els arquitectes, ni els enginyers ni els informàtics ... bé els informàtics hi vàren començar fa 60 anys, i per tant tots els que han fet (o les companyies) i desenvolupat aquest món segueixen estan actius i funcionant, i reclamant una autoria que en altres àmbits és més difícil de reclamar, l'arc de mig punt o els encofrats fa anys que tenen caducada la seva autoria. El problema està quan volem demanar drets d'autor per variacions sobre el mateix tema o els fem servir per esgotadores batalles legals només disponibles per empreses amb grans mitjans i poders.
Als EUA, el paradigma de l'estupidesa, hi ha bufets d'advocats que patenten lo impatentable (per exemple que una finestra d'un programa tingui el marc de color carbassa) una patent que si anem a judici, la perden segur: però que val anar a judici? Per tant es dediquen a patentar a tort i a dret, llavors agafen petites empreses de software i les amenacen de que si no paguen una certa quantitat les denuncien per infringir les seves patents. La quantitat és menor que el mínim per embrancar-se en un judici contra un gabinet d'advocats experts, i per tant les empreses paguen i punt.
Les grans corporacions IBM, Micro$oft... també patenten a tort i a dret i quan s'enfaden posen les patents a sobre la taula i clar... no ens farem mal oi...Però si hi ha algun petit que els fa nosa, treuen l'arsenal de patents, i clar poden maxacar viu al pobre que s'els posi al davant, potser sense tenir raó, però per això paguen campanyes presidencials.